El SergioBaco i els seus amics Javiii14 i Veronika van decidir passar el dia al Tibidabo per celebrar l'aniversari del SergioBaco. Els pares estaven molt cansats després de pujar a les atraccions una i altre vegada però els tres amics encara tenien energies. Feia estona que s'havia fet fosc i algunes atraccions començaven a tancar. Els tres van voler entrar un últim cop al Krüeger Hotel i els pares els van deixar anar sols amb la condició que anéssin ben ràpid.
Quan van entrar, cap dels tres tenia por ja que hi havien anat moltes vegades. Tot i que coneixien els amagatalls dels monstres els agradava l'emoció i la tensió que hi passaven dins. Al cap d'uns quants minuts es van adonar que alguna cosa no rutllava: no hi havia més visitants i el primer monstre no va aparèixer... Tots tres van pensar que debia ser alguna novetat de l'atracció i van continuar. Però res, allò estava desert! Per molt que caminéssin no sortia cap monstre i ningú feia ensurts. Això els va posar en alerta. De sobte van sentir un cop de porta molt fort i van fer un bot cridant. Ara sí estaven morts de por; no sabien què passava, es sentien sorolls i cada cop hi havia menys llum. De cop i volta la Veronika va fer un crit: "Correu! Algú ve cap a nosaltres!" Van fugir passadís avall fins trobar la sortida. Van obrir la porta d'una empenta i al sortir es van quedar de pedra: no hi havia ningú, tothom havia marxat, els llums estaven apagats i només s'escoltava el vent xiulant entre les atraccions... Van aturar-se un instant fins que una veu els va deixar glaçats:
- Psst! Veniu aquí!
Qui els perseguia per dins de l'Hotel era el recepcionista, que els volia explicar què havia passat. Els monstres li havien robat la clau de l'Hotel i s'havien escapat per espantar a tothom, i ara corrien lliures pel Tibidabo. La única solució era recuperar la clau i fer-los entrar de nou al Krüeger Hotel. Així que tots tres es van posar en marxa i a la recerca de la clau.
El SergioBaco, el Javiii14 i la Veronika avançaven en silenci pel parc, fins que van trobar els monstres discutint al costat de la Muntanya Russa. Estaven decidint qui havia de portar la clau i no es posaven d'acord. El Frankenstein era massa badoc i s'oblidaria la clau a qualsevol lloc, a l'home llop se li perdria amb tant de pèl i el Krüeger tenia punxes a les mans i no podia agafar-les. Mentrestant, amagats darrere dels cavallets, el tres amics decidien en veu baixa què podien fer. Aleshores el SergioBaco va tenir una idea: es posarien l'un a sobre l'altre coberts amb una capa com si fossin una sola persona. El pla era acostar-se i fer-se passar per un dels monstres per convèncer-los de que ells havien de guardar la clau. I així ho van fer. Quan estaven llestos es van acostar als monstres i aquests es van quedar bocabadats al veure una persona altíssima amb cap de nen.
-Tu qui ets? Com és que no t'hem vist mai per l'Hotel?
-Sí que hi sóc! El que passa es que tothom es pensa que sóc una columna de l'Hotel i no espanto a ningú. Quan he sortit us he sentit discutir per la clau i tinc la solució. La guardaré jo!
Tots van murmurar i van preguntar-li per què. El SergioBaco va explicar que com era un monstre tan alt, ningú li podia pendre i a més tots podrien controlar on estava en tot moment, ja que se'l veia des de ben lluny. Després de rumiar una estona, els monstres van acceptar i li van donar la clau. De sobte el Javiii14, que estava a baix de tot, va perdre les forces i va fer caure el SergioBaco i la Veronika. Amb els ulls com a taronges, els monstres van veure que els havien enganyat i van arrencar a córrer darerre d'ells. Aquests es dirigien cap a l'Hotel on el recepcionista esperava a la porta.
-Correu, entreu per aquí!
Quan van entrar es van amagar darrere la porta i quan els monstres van entrar ràpids com fletxes, van sortir, van tancar la porta i van fer girar la clau.
Ho havien aconseguit! El recepcionista els va agrair molt que l'haguessin ajudat a tornar a controlar els monstres. Des d'aquell dia, cada cop que tornaven al Krüeger Hotel, eren els monstres que s'espantaven al veure'ls!